Néixer al Bruc el 1950, un poble bàsicament agrícola i amb encara no 800 habitants, la majoria dels quals amb escassa formació, havia de condicionar necessàriament la teva visió de la vida, de la justícia, les teves aspiracions i encara més quan eres una nena provinent d’una família modesta.
I aquí la tenim, la Montserrat Font, disposada a menjar-se el món, orgullosa i decidida amb només 10 anys. Quan la mestra Natàlia Solà li oferí la possibilitat d’iniciar la nova Biblioteca, quan va tenir la possibilitat d’anar a Barcelona a estudiar, hagués pogut dir que no, que preferia quedar-se al Bruc, i ser modista com la seva mare. Sens dubte una professió més femenina, més de quedar-se a casa, amb menys riscos. Segurament ella no es devia considerar feminista (terme que el poder de l’època i posteriors ja es van encarregar de menysprear) però sense cap mena de dubte va actuar com una feminista, no es va conformar amb el què el destí lògic i la Sección Femenina imposava.
Es pot ser feminista sense saber-ho? Es pot ser feminista sense una base teòrica que recolzi les accions? Existeix el feminisme de la quotidianitat, de les accions diàries?
El 23 d’octubre es va inaugurar l’exposició que va preparar la Biblioteca del Bruc a la sala que dur el seu nom, i que l’Associació El Bruc amb la Cultura va col·laborar en organitzar.
UN PARC D’ATRACCIONS EN MINIATURA
ROSTRES RETALLATS, LAURA PINYOL RIUS
GREEN & GREY
DIA MUNDIAL DE LA POESIA
ESPIELLS, DE JOSEP ALEMANY
Comments are closed.