CLUB DE LECTURA: DILLUNS ENS ESTIMARAN, AMB NAJAT EL HACHMI

L’escriptora catalana d’origen marroquí, Najat El Hachmi, ens torna a regalar una novel·la a mig camí entre la ficció i l’autobiografia. La literatura li ha donat veu per reivindicar la llibertat de la dona musulmana i per denunciar-ne l’opressió a què són sotmeses les dones en nom de la religió. 

Aquest xoc de cultures ja apareix a L’últim patriarca, obra guanyadora del Premi Ramon Llull 2008 i que recordo que em va impressionar molt pel seu coratge per enfrontar-se a la figura paterna; i també a La filla estrangera i a Mare de llet i mel.

Ara que els talibans han arribat al poder d’Afganistan i que mig món ens mirem atemorits què els pot passar a les dones, que ja havien iniciat tímidament  una vida que aquí considerem de ple dret: sortir al carrer soles, estudiar o treballar, no anar sota un burca, tenir accés a internet, poder triar les teves relacions…, l’obra de Najat El Hachmi encara és més necessària.

Dilluns ens estimaran narra la història d’amistat entre dues joves musulmanes que viuen al cinturó de Barcelona, criades en famílies força diferents, però que l’entorn acaba marcant d’una manera o altra. És impossible superar aquesta pressió sense fugir, i fugir vol dir trencar amb tot, vol dir quedar soles havent d’adaptar-se a una  cultura que també les veu estrangeres o “mores” com diu la mateixa autora. No és una narració amable perquè la vida que narra és dura i també perquè ens acaba retratant a tots, però sí que és un relat que cal llegir perquè emociona i et fa entendre una realitat que veiem al carrer, però que desconeixem. 

Tenir l’oportunitat de conversar amb l’autora fou un privilegi.