LA LOCOMOTORA NEGRA

50 anys. Gira de comiat

DISSABTE, 18 de DESEMBRE. 19H CASAL FAMILIAR

  • Ricard Gili, trompeta i director
  • Ivó Oller, trompeta
  • Arnau Boix, trompeta
  • Miquel Donat, trompeta
  • Marc Trepat, trombó
  • Òscar Font, trombó
  • Xavier Trepat, trombó
  • Víctor González, trombó
  • Lluís Trepat, clarinet
  • Eva Garín, saxo alt
  • Albert Gassull, saxo alt
  • Tomás González, saxo tenor
  • Toni Gil, saxo tenor
  • Ariel Vigo, saxo baríton
  • Tòfol Trepat, piano
  • Albert Romaní, guitarra
  • Jordi Casanovas,contrabaix
  • Carles Gili, bateria

El 31 de gener de 1971, un quintet de jazz amb el nom de La Locomotora Negra debutava a la Cova del Drac del carrer Tuset de Barcelona. Amb els anys, el quintet original es va anar ampliant fins arribar a ser una big band de 17 components i es va convertir en una de les formacions de swing més sol·licitades a Catalunya, oferint concerts per innumerables escenaris i festivals d’arreu del país i de l’estranger.

Enguany, havent celebrat ja el seu 50è aniversari, La Locomotora Negra ha decidit fer coincidir aquesta fita amb el seu comiat dels escenaris. El concert del Festival de Jazz de Barcelona (29 de gener 21), anunciat com a “concert de comiat”, va ser tan sols el tret de sortida de tot un any en que la Locomotora Negra està oferint la gira de “concerts de celebració i comiat” durant aquest 2021.

El germen del grup es troba en les audicions de discos que l'arquitecte Joaquim Gili, gran aficionat al jazz i al trens miniatura, organitzava a casa seva als anys 60 i que va batejar amb el nom "La Locomotora Negra", nom que van agafar els seus fills, membres fundadors, quan el 1970 van començar a assajar regularment amb altres amics. El quintet inicial estava format per Ricard Gili (trompeta), Tomàs Gonzalez (saxo tenor), Tòfol Trepat (piano), Miquel Solé (contrabaix) i Carles Gili (bateria). L'abril del 1972 s'incorporava el petit dels germans Gili, Toni, amb el saxo tenor i un altre germà dels components, en lluís Trepat, al clarinet; Miquel Solé deixarà el grup el 1974 i serà substituït per Jordi Casanovas.

L'estil de la Locomotora Negra s'orienta cap al jazz negre en els seus vessants més populars. Pren com a model les orquestres més famoses de l'època swing, com les de Fletcher Henderson, Duke Ellington i Count Basie. Ha participat en els festivals internacionals de Barcelona (1974 i 1981), el Vendrell (1975), Sitges (1976), Sant Sebastià (1977), en el qual assolí el primer premi del concurs de conjunts amateurs en la modalitat de jazz tradicional, i Vitòria (1979) entre d'altres. També ha actuat al festival internacional de Middelheim, a la ciutat d'Anvers, i al festival del Hot Club de França a Montauban (1983, 1985 i 1991). Ha acompanyat músics de talla internacional com Bill Coleman, Benny Waters i Gene Mighty Flea Conners. El 2002 van rebre la Creu de Sant Jordi. Segons la revista Jaç, editada pel Grup Enderrock, en el seu número 25 de maig del 2009, Hey, Mr Landlord! (1983) és considerat un dels "100 millors discos del jazz català", en la posició 20. El text el va publicar, amb aquest títol, Cossetània Edicions.

Web: https://lalocomotoranegra.com

 

La Locomotora Negra 50 Anys

En el transcurs dels seus cinquanta anys d’existència, l’orquestra de La Locomotora Negra, a més d’una llarga fumera, ha deixat un rastre d’enregistraments efectuats en les èpoques i en les circumstàncies més diverses. Molts d’aquests enregistraments han vist la llum formant part dels diversos discs que hem anat publicant. Altres, però, per diverses raons, han quedat a la reserva, malgrat què per la seva qualitat podrien perfectament haver estat publicats en el seu moment. Es amb aquest material inèdit que hem estructurat aquest CD.
Els temes triats tenen la virtut d’explicar i descriure molts dels ambients i dels paisatges què hem recorregut en el nostre llarg viatge.
Alguns d’aquests temes, enregistrats en directe, no tenen la qualitat tècnica dels realitzats en un estudi, però, tenen un valor musical, documental i històric què justifiquen la seva inclusió en el CD. En tot cas, tot el contingut seleccionat dona fe d’aquells grans músics què més ens han inspirat, dels diversos àmbits on ens hem mogut i dels ambients on hem actuat, de les diverses particularitats dels nostres solistes i, en definitiva, d’aquesta inexhaurible afició que ens ha portat fins aquí. Tot això, amb motiu del nostre 50 aniversari, ho hem volgut compartir amb vosaltres. Gràcies per acompanyar-nos durant tants anys!

El dics inclou els temes

Ellington panorama
Jive at five
L’il darlin’
Meetin’ time
Corner pocket
Just one of those things
Our love is here to stay
With glasses
Old wood
Dancin’ with doggett
Baby, won’t you please come home
Lazy river
Saint Louis blues
This can’t be Love
What a wonderful world